Cançó de Paco Muñoz que fa un recorregut per la nostra geografia.
Diuen que el Penyal d'Ifac
ahir confessà al Montgó:
"Des de fa un grapat de segles
l'Aitana es el meu amor.
Vull que em guardes el secret
que ningú es puga enterar
tu ja saps que el Montcabrer
discret la vol festejar",
Però la serra de Bèrnia
com que és al mig ho escoltà
i envià les seus àguiles
a contar-ho ençà i enllà.
Al castell de Guadalest
també ha arribat el revol
i en saber-ho el Puig Campana
pregona festa major.
La notícia de les noces
als peixos fa trontollar
mentre dofins i gavines
s'ajunten en un abraç.
Una tonyina nerviosa
a Tabarca s'ha acostat
i ja l'illa tremolosa
li ho ha dit a Guardamar.
La primera lluna plena
ho ha escampat per Castelló
i les illes Columbretes
estan fen una cançó.
Penyagolosa gelosa
els ha dit als pelegrins
que preparen el seus cants
i que es posen en camí.
Hui la serra d'Espadà
li ha preguntat al Garbí:
"Tu que estàs prop de València,
Saps qui faran de padrins?".
La serra de les Agulles
fa sonar el seus penyals
mentre toca la dolçaina
la muntanyeta dels Sants.
La murta i el Sant Sofí
en veu baixa han comentat:
"L'Aitana, poca vergonya,
el Montcabrer s'ha deixat".
El Benicadell altiu
al Montdúver li ha xerrat:
"La serra de Mariola
fa dies que està plorant"
El Montcabrer generós
a tots els ha fet callar:
"jo faré de testimoni
i enhorabona al Penyal
La font Roja raja alegre,
canta l'aigua del Pou Clar
i les runes de Montesa
al Caroig han informat:
"Dalt l'ermita de Santa Anna
la boda es celebrarà.
Segaria serà padrina
i el Maigmó padrí formal".
En sentir tan gran desori
l'Aitana s'ha vergonyit
i a dalt de la Carrasqueta
ballen un valset els pins.
Somriu també Mariola
i oblidant-se del seu plor
diu que li durà a la núvia
una corona de flors.
La mar promet estar
quieta les ones aplaudiran
i hui a la Mediterrània
serà nit de festa gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada