Romanç de cec del rei Jaume I

En la fosca de la nit
s’empara reina Maria
per a concebre un fillet
que el rei Pere defugia.
Així comença la història
amb miratges de llegenda,
de Montpeller les campanes
ressonen fins la Provença.
Perquè el 2 de febrer
del 1208
ha nascut un infant
amb bona estrella
que haurà de pujar
per camins de rocam i malesa,
perills i treballs
el perseguiran violents de tota
mena,
donat en penyora,
els seus pares són morts massa
d’hora,
s’haurà de criar
assetjat per gent usurpadora
i així es farà fort
com soca de roure
colpit pels vuit vents
i obrirà en tres branques un
país potent.
Comte de Barcelona,
rei d’Aragó,
senyor de Montpeller,
només un xicot,
farà bona ciència
de la seua gran intel·ligència,
astut i prudent
sotmetrà la noblesa insurgent
i amb la sang calenta,
tallarà la rapinya violenta,
perdrà l’Occitània
front a l’aliança del Papa i de
França
i girarà els ulls
a terres del sud
i cara a la mar
i eixamplarà la terra
per als seus vasalls.
Mercaders i burgesos
de Barcelona,
Tortosa i Tarragona
presenten queixes,
que des de Mallorca
els pirates ataquen la costa
i al rei fan dispondre
per armar una flota i
respondre,
es fan a la mar,
toquen terra vora el port
d’Andratx,
van ser cent vint dies
de batalles cruels i agonies,
trencant la muralla
els guerrers fan una gran
matança
i així es va rendir
Abu Yahia, rei dels sarraïns.
El rei posa l’esguard
sobre València
que és terra rica i bella
com cap hi ha en el món,
entra per Borriana
població principal de la Plana,
presa la ciutat,
fa captiu tot el nord valencià,
era un nou d’octubre
que a València va entrar amb
gran luxe
un rei amb trenta anys
que lluia com sol en la mar.
D’ un nou ordre en Europa
naixia l’alba
i el rei Jaume en sa terra
bé que ho mostrava,
ja va obrint les vies
per a suprimir el dret sobre
les vides,
para els peus als nobles
i ofereix terres a tot el poble
que baixen del nord
per ser amos amb el seu
esforç,
i amb la carta pobla
les ciutats creixen a la seua
ombra,
fa regne a València
amb uns Furs de moderna
tendència,
l’estat més dinàmic
en tot l’àmbit del
Mediterrani,
que feu avançar
els antics països federats.
Tindrà un abans i un després
el dret a la tirania,
el rei arbitrarà els nobles
i als veíns obrirà via.
Les Corts contrapesaran
l’excés i la desmesura
i els reis no tindran corona
fins que dels Furs facen jura.